Archive

Archive for the ‘CóDiGo De CoNCuCTa PaRa FuNCioNaRioS’ Category

LA CARTA DE ROTTERDAM (Català)

 

  LA CARTA DE ROTTERDAM

 

UNA POLICIA PER A UNA SOCIETAT MULTIÈTNICA

Elaborada a la Conferència de Rotterdam, 30 de maig a 1 de juny de 1996

Títol original: The Rotterdam Chatler. Policing for a multi-ethnic society

1. Observacions inicials

Una Europa canviant i una policia legítima: una qüestió de professionalisme

1. En les últimes dècades, la composició de la població a l’Europa Occidental, ha canviat radicalment. La migració de la postguerra ha fet que molts països de l’Europa Occidental esdevinguin comunitats multiètniques. A l’est, la desaparició del teló d’acer ha centrat l’atenció en la condició de les minories ètniques que porten molt de temps vivint en diversos països de l’Europa de l’Est.

2. Una societat multiètnica requereix determinades coses de l’organització policial. Com a conseqüència, la policia ha d’acceptar la necessitat d’adaptar el seu professionalisme, la qualitat del servei i les seves àmplies responsabilitats legals a les necessitats d’una població en canvi constant. L’objectiu és proporcionar els serveis que són aplicables i accessibles per tots els ciutadans, independentment del seu origen ètnic.

3. A les àrees metropolitanes especialment, els cossos policials, les autoritats locals i les ONG s’enfronten als reptes de la diversitat ètnica. La Carta se centra principalment en les ciutats i les poblacions més grans. Les comunitats grans afronten les diferències culturals més sovint i són les primeres, tot i que no necessàriament les úniques, que desenvolupen noves estratègies per fer front a aquest reptes.

El paper clau de la policia: el repte

4. La Carta se centra principalment en els esforços que exigeixen a la policia. Encara que la policia no sigui l’única organització pública amb responsabilitat en aquestes qüestions, es pot considerar com el guardià de la igualtat, la integració i la cohesió en una societat que canvia ràpidament. Sobretot en situacions en què s’ha d’utilitzar la força física, la policia és un instrument de control i repressió. Per tant, és necessari que la policia sigui activa i fiable a l’hora de dur a terme la seva funció de guardià de la legislació antidiscriminació. En altres paraules, la policia té una responsabilitat important per fer complir la llei i prendre mesures preventives per combatre el racisme i la discriminació

5. Actualment, entre els països europeus existeixen diferències notables pel que fa a la legislació i les polítiques. Hi ha tantes circumstàncies diferents com solucions possibles. En lloc de proposar canvis legislatius o polítics, aquesta Carta explora les raons per als diferents mètodes d’intervenció i els temes que s’haurien de debatre. En la Carta no s’inclouran propostes per a una nova legislació ni per a una harmonització de la legislació a nivell europeu.

La necessitat d’un plantejament integrat i coordinat: dels principis a la pràctica

6. Es tractarà més d’un aspecte de les responsabilitats policials. La carta pretén establir un conjunt complet d’instruments per a un plantejament integrat i coordinat de la gestió de la diversitat ètnica en pro de la igualtat i la cohesió social.

7. El principal objectiu d’aquesta Carta és destacar el compromís organitzatiu amb el manteniment de l’ordre en una societat multiètnica. El primer requisit és una clara declaració de la missió perquè l’organització especifiqui el seu compromís amb el tractament d’igualtat i amb la lluita contra la violència racista i xenòfoba. Això hauria de precedir tota mesura tangible.

La cooperació amb els altres: el valor afegit

8. El racisme i la discriminació racial constitueixen una greu amenaça contra el desenvolupament d’una societat multiètnica harmoniosa. La cooperació entre la policia, les ONG i les autoritats municipals és especialment important pel que fa al reconeixement i el control d’aquestes amenaces. En aquest àmbit relativament nou de la política, la policia, les ONG i les autoritats locals es poden beneficiar de les experiències i els contactes d’uns i altres.

2. Contractació i retenció

1. La policia com a mirall de la societat

La composició de la població en la majoria de les ciutats europees està canviant ràpidament i dràsticament. Per determinar la seva importància com a força legítima de la societat, la policia té un interès professional per reflectir la mateixa diversitat ètnica en la seva organització. Un dels mitjans més importants per assolir aquest objectiu és la contractació.

2. Augmentar el nivell professional

La contractació d’agents de policia de les comunitats ètniques minoritàries tindrà un valor cultural afegit que serà profitós per al departament de policia i per a la societat en general. La diversitat ètnica pot beneficiar tota l’organització i, com a conseqüència, fomentar el professionalisme.

3. El mercat laboral canviant

A la majoria de ciutats, la mà d’obra ha esdevingut més i més multicultural. Avui dia, la meitat de la població activa ja es compon de minories en diverses grans ciutats europees. És per això que la policia ja no es pot permetre no tenir en compte la creixent “font de talent” que representen les comunitats ètniques minoritàries en el mercat laboral.

4. La contractació de les minories ètniques com a agents de policia

Per tal de contractar persones de les comunitats ètniques minoritàries, és essencial tenir bones relacions amb les minories ètniques i crear una imatge positiva de treball de la policia. S’hauria d’estimular l’interès de persones de tots els grups ètnics per convertir-se en agent de policia, independentment del seu origen ètnic. Quan la nacionalitat és una barrera, s’ha d’intentar superar amb els residents establerts.

5. Acció reivindicativa

Si les minories ètniques estan infrarepresentades i els mètodes de contractació són improductius, hi ha una necessitat real de programes específics i d’una acció reivindicativa per promoure la contractació a partir de les comunitats ètniques minoritàries.

6. Requisits generals de contractació

L’objectiu de contractar més agents de policia d’entre les comunitats ètniques minoritàries també té conseqüències en la política general de contractació. Als requisits generals que es demanen a cada agent de policia s’ha d’afegir una actitud positiva envers el pluralisme cultural. El compromís amb la diversitat ètnica també comporta que la policia rebutgi totes les formes de racisme, prejudici i comportament motivat racialment en tant que professionalment inacceptable.

7. Fixar uns nivells apropiats

És important que no baixi la qualitat en la contractació de persones de les comunitats ètniques minoritàries. Baixar el nivell seria contraproduent en més d’un sentit. En canvi, pot ser necessari modificar el nivell. Els formularis i les proves (lingüístiques, psicològiques, d’història) s’haurien d’avaluar amb una ponderació cultural per tal de garantir la igualtat d’oportunitat. En general, serà necessari redefinir el perfil de l’agent de policia del segle vinent”.

8. El compromís de l’organització és essencial

Per tal de fomentar el compromís dins de tota l’organització policial, és important prestar una major atenció a la contractació. És aconsellable donar una formació específica als caps de personal per a la selecció de futurs col·legues amb orígens ètnics diferents.

9. Una política que expliqui el perquè

 

Una bona contractació a partir de determinades comunitats ètniques minoritàries requereix una declaració pública del perquè és necessària una acció reivindicativa. S’ha de deixar clar que aquest tipus de contractació no és favoritisme sinó una estratègia de supervivència per a l’organització policial.

10. La qüestió clau és el respecte mutu

És necessària una cooperació basada en el respecte mutu i la igualtat. Un cos policial només podrà funcionar si les persones:

– treballen plegades;

– s’escolten i parlen entre elles;

– confien les urnes en les altres;

– s’adonen que no es pot fer res sense les altres.

11. Destinació policial

L’assignació d’obligacions dels agents de policia amb orígens ètnics diferents s’ha de fer exactament de la mateixa manera que amb qualsevol altre agent de policia. En general, no se’ls hauria de contractar per mantenir l’ordre en les seves comunitats ètniques, sinó per oferir els serveis policials a tota la població. Una destinació específica segons la seva etnicitat augmentarà la pressió de la seva comunitat. No obstant, s’haurien d’evitar les assignacions per separat.

12. Igualtat d’oportunitats professionals

Una correcta contractació de personal requereix un entorn obert i sense prejudicis, en què les persones de tots els grups ètnics estiguin contents d’ingressar al cos policial. No tan sols la contractació és essencial, també ho és la conservació del personal i la garantia que tothom té les mateixes oportunitats de millorar dins de l’organització. La policia no podrà contractar joves de talent de minories tret que cregui que tindran igualtat d’oportunitats dins de l’organització policial. El departament de policia en general es beneficiarà de tenir autèntics models a imitar de minories en tots els nivells.

13. Procediments de queixes clars

La policia ha de disposar de procediments per ocupar-se de les queixes relatives a la discriminació i l’assetjament per part d’altres agents. Un procediment de queixes clar i útil per a una falta de disciplinària és molt important per a la societat en general i per a les minories en particular. Fer front al racisme dins del cos policial farà que la policia guanyi credibilitat als ulls de la societat.

3. La formació d’agents de policia

1. Eina de gestió

La formació és una de les eines de gestió més importants per a la creació d’un cos policial professional i multicultural que pugui oferir serveis a una societat multicultural.

2. Formació orientada

És important que no es consideri la formació com l’objectiu principal sinó com una part integrada del manteniment de l’ordre en una societat multiètnica. La formació pot ajudar al desenvolupament d’una clara declaració de la missió sobre aquest tema. La primera responsabilitat de direcció és establir les condicions que facilitin els canvis necessaris.

3. La formació com a eina en la creació del compromís

Naturalment, els agents de policia s’han de comprometre amb la necessitat de canviar el caràcter monocultural del cos policial per un caràcter multicultural en tots els nivells de l’organització. La formació pot ser una eina eficaç per al desenvolupament d’aquest compromís, per mitjà d’una consideració més gran de la policia com a agent de cohesió de la societat. L’actitud i el compromís de l’agent de policia amb aquests canvis és vital per determinar-ne l’èxit.

4. Les escoles de formació policial s’han d’anticipar

El pas d’organització monocultural a una organització multicultural no tan sols es responsabilitat del de departament de policia operatiu. Per tal que les pràctiques de formació serveixin per fer front a l’escenari laboral multicultural, les escoles de formació policial han d’aprofitar les experiències de la vida real dels agents de policia.

5. Formació bàsica

La formació bàsica també ha de tractar qüestions com el reconeixement dels elements del comportament motivat racialment, valorar-ne la importància i aprendre com aportar una resposta d’una manera professional. Això també inclou posseir habilitats per ocupar-se de les denúncies d’incidents racials.

6. Actituds

També s’ha de conscienciejar els agents de policia de les seves actituds envers aquestes qüestions. La formació ha d’ajudar a garantir que les actituds personals dels agents siguin coherents amb la seva ètica professional. Hi ha d’haver procediments oficials per tractar totes les manifestacions d’actituds racistes per part de la policia. Aquest professionalisme contribuirà a la credibilitat de la policia en la societat.

7. Diferències culturals

Com que una societat culturalment diversa requereix que la policia s’hi adapti, és vital que tota l’organització policial pugui superar totes les dificultats que sorgeixen de la diversitat cultural. S’han de desafiar les barreres de la comunicació i la comprensió intercultural, tant dins de l’organització policial com en el servei a la comunitat. A més, la formació ha de tenir com a objectiu adaptar els mètodes i les tècniques existents, de manera que es puguin afrontar professionalment les situacions en què es troben o topen cultures diferents.

8. Concepció parcial o antagònica

Els contactes policials sovint es redueixen a les persones que viuen i afronten situacions conflictives. Els contactes gairebé sempre els inicia la policia, en resposta a circumstàncies negatives. Com a conseqüència, la tasca policial afavoreix habitualment una “concepció contrària i parcial” de les minories que pot tenir efectes perjudicials. Per tant, s’han de promoure els projectes que fomenten imatges positives.

Com a institució clau dins la societat, responsable de la salvaguarda dels drets i les llibertats dels individus, la policia ha de desenvolupar les seves habilitats, el seu coneixement i la seva competència per respondre professionalment a l’augment de la diversitat en la societat. La formació ha de permetre els agents a meditar sobre les seves experiències en l’ofici i ser conscients de la importància que té la salvaguarda del principi de la igualtat de tracte.

9. Associacions per a la formació

La policia necessita implicar les ONG i els integrants de les comunitats ètniques minoritàries en els programes de formació, en tant que també són els destinataris dels serveis policials. A més haurien de participar en programes que formessin els instructors sobre els aspectes de la diversitat cultural.

4. És una bona llei, però no està ben aplicada

1. La importància d’una aplicació eficaç

La legislació antidiscriminació és una eina important per proporcionar un tracte igualitari i un entorn segur a les minories ètniques. No obstant, en països amb extenses lleis contra el racisme i la discriminació, hi ha una gran separació entre la teoria i la pràctica, entre la legislació i l’aplicació de la llei.

2. L‘ús eficaç de la llei augmenta a la credibilitat de la policia

Naturalment, la credibilitat de la policia en la lluita contra el racisme i la discriminació depèn en gran part de com apliqui la llei. S’ha de conscienciejar els agents de policia de la importància d’obtenir proves de discriminació per tal que la llei s’apliqui amb eficàcia. El compromís amb la lluita contra la discriminació racial per part de la policia hauria d’implicar tota l’organització. Els caps de policia poden tenir un paper essencial en la introducció de la cultura correcta dins de l’organització.

3. Atenció específica i habilitats específiques

Per raons de professionalisme i legitimitat, s’ha de perfeccionar l’atenció de la policia als incidents racistes i la seva capacitat per ocupar-se d’aquestes qüestions. S’haurien de desenvolupar programes especials (bàsics i en horari de treball) per estimular la consciència temes racials i per conèixer la discriminació en situacions específiques. Tots els agents de policia haurien de tenir la capacitat d’ocupar-se d’aquestes situacions i el coneixement per abordar la discriminació dins de les pautes legals.

4. La designació d’agents de coordinació

La designació d’agents de coordinació amb una responsabilitat especial en relació als incidents racials pot intensificar el compromís dins del departament de policia. No obstant, l’existència d’agents especialitzats no ha de servir mai d’excusa perquè no actuïn en casos de discriminació racial.

5. Coalicions entre organismes

La policia ha de buscar l’experiència professional quan s’ocupi de qüestions de discriminació i ha de prendre part en coalicions múltiples entre organismes. Això també inclou la participació en associacions amb les autoritats locals, els líders de comunitats minoritàries i ONG per tal d’obtenir i intercanviar informació sobre incidents racials.

6. Procediments transparents

Els incidents racials denunciats a la policia amb molta prudència. S’ha d’escoltar i ajudar les víctimes. Els procediments han de ser transparents, sobretot per a les víctimes.

7. Registre i control com a responsabilitat principal de la policia

El registre i el control dels incidents racials és d’extrema importància. La policia té una responsabilitat important en el registre i -en cooperació amb altres- la recopilació d’informació.

8. Reflexió sobre les causes del baix nombre de denúncies

El baix nombre de denúncies de la discriminació racial i els incidents racials és un fenomen estès. La policia ha de tenir en compte l’abast i les causes del baix nombre de denúncies que presenta les estadístiques relatives a la discriminació racial.

9. Mesures específiques per estimular la denúncia

La policia, les ONG i les autoritats locals han de considerar mesures específiques per fer que el públic denunciï els incidents racials. A tal efecte, s’han de considerar les mesures següents:

– programes per estimular la consciència;

– mesures específiques per reforçar la confiança;

– procediments interns adequats sobre com tractar les denúncies relatives a la discriminació.

10. Definicions d’acceptació general

Un registre efectiu de les denúncies requereix una clara definició de l’incident racial. Actualment, les dades estadístiques d’organismes com les ONG i de la policia sobre incidents racials són molt diferents. Per superar aquest problema, les autoritats europees han de provar de crear definicions d’acceptació general que es puguin utilitzar per fer el registre d’aquests incidents. S’ha de crear i aprovar una definició de treball pràctica en cooperació amb els representants de les comunitats ètniques minoritàries.

11. Instruments de control i de recopilació de dades

La policia ha de fomentar el desenvolupament d’instruments de control i recopilació de dades. Aquests instruments identificaran les tendències emergents i serviran com a base per a un plantejament integrat i estratègic, així com per a la identificació de la informació que falta.

12. Establiment d’una unitat de coordinació

Les dades relatives als incidents racials s’han d’analitzar amb regularitat, a diferents nivells i tenint present diversos objectius. És aconsellable designar una unitat de coordinació dins del departament de policia per supervisar i informar de les tendències i els desenvolupaments.

13. Dades comparables

Les dades s’han de recollir de forma que es puguin comparar; per tal d’intercanviar informació i realitzar estudis comparatius de barris, ciutats i fins i tot països.

14. S’ha d’estimular l’intercanvi d’informació

S’han de crear mètodes especialitzats de recollida d’informació. S’ha d’estimular l’intercanvi d’informació entre els organismes d’intel·ligència, la policia i les organitzacions antidiscriminació, pel que fa a activitats racistes organitzades.

15. Les denúncies han de tenir un seguiment

Les denúncies no són un fi en si mateixes. S’ha de garantir que les denúncies donaran lloc, a actuacions específiques. Els procediments clars milloraran les possibilitats d’èxit i fomentaran les denúncies.

5. Construir ponts entre les minories ètniques i la policia

1. Foment de la confiança i la cooperació

La construcció de ponts entre les minories ètniques i la policia planteja un repte professional. És una part important de l’enfocament de servei de la policia en una societat democràtica i és essencial en el foment de la confiança i la cooperació.

2. Una comunicació oberta i bona és una necessitat professional

Gairebé tots els organismes governamentals necessiten tenir bones relacions i una comunicació oberta amb tots els segments i els grups de la societat per a un correcte funcionament. Pel que fa a la policia, aquestes condicions són de màxima importància per garantir que els ciutadans cooperin en la prevenció i la localització de la delinqüència. A més, per a la policia és essencial obtenir un retrat de les necessitats reals dels ciutadans i promoure relacions constructives amb els diversos grups de la societat i entre aquests.

3. Superar la concepció antagònica

Per tal de fomentar la confiança, la policia ha de buscar activament la col·laboració de les comunitats ètniques minoritàries en relació a l’eficàcia i la importància de les polítiques i els programes. Això comporta superar la concepció antagònica d’ambdues parts i crear una relació de treball constructiva entre la policia, les ONG i les organitzacions de les comunitats. Totes les parts implicades es poden beneficiar d’associacions públiques i privades com aquests.

Aquests passos s’han de tenir en compte sobretot en les situacions en què es fa palesa la tensió entre la policia i les comunitats ètniques minoritàries. S’ha demostrat que les “comissions de debat” i les “taules rodones”, que poden reunir grups antagònics, són útils en situacions com aquestes.

4. Fomentar la credibilitat

La policia ha de buscar activament oportunitats per promoure la seva credibilitat en la lluita contra el racisme. En primer lloc, això comporta el reconeixement del racisme i la seva existència. En segon lloc, s’ha de promoure la participació activa de la policia en les activitats exteriors contra el racisme. Per últim, la policia ha de prendre iniciatives en l’establiment d’acords oficials amb altres organismes per cooperar en la lluita contra el racisme.

5. Agents d’enllaç

Una comunicació difícil o nul·la entre la policia i les minories constitueix un problema específic alhora que requereix una atenció i unes solucions especials. Existeixen bones experiències amb programes que reforcen els vincles entre la policia i les comunitats ètniques minoritàries, com ara la designació d’agents d’enllaç per a les comunitats minoritàries.

6. Una xarxa de professionals

Alhora que es coopera amb les autoritats locals, la policia ha de desenvolupar i mantenir una xarxa de professionals de les comunitats ètniques minoritàries, com ara el clergat, els professionals de la sanitat i els treballadors socials, que poden aportar el seu ajut en temps de crisi.

6. La participació dels immigrants en la delinqüència enfront de la participació de la policia en la criminalització dels immigrants

1. Evitar la perpetuació dels estereotips

La policia ha de reconèixer que els reportatges i els estereotipis dels mitjans de comunicació tenen un efecte perniciós sobre les relacions entre comunitats. Per tant, la policia ha de tenir una especial cura en les interaccions amb la premsa per evitar la perpetuació del estereotips en les descripcions de les comunitats ètniques minoritàries.

2. S’ha de reconèixer el risc d’estigmatització

Cal ocupar-se del perill que representa centrar-se únicament en la taxa de delinqüència de les comunitats ètniques minoritàries. S’ha de posar en dubte si aquesta atenció és necessària i quin és el seu objectiu. Es corre el risc d’estigmatitzar tota la comunitat ètnica. A més, és probable que la premsa popular i altres mitjans de comunicació donin a conèixer els estereotips criminilitzats.

3. Les estadístiques mai no parlen per si soles

S’ha d’evitar una presentació categòrica de les estadístiques sobre delinqüència ètnica. Les estadístiques mai no parlen per si soles i estan obertes a males interpretacions. A tot estirar, les estadístiques informen del que va passar, però no podem explicar per què passen les coses. Per respondre a aquesta pregunta fa falta més investigació qualitativa.

4. Coneixement de les taxes de delinqüència

La policia té la responsabilitat de conèixer les taxes de delinqüència de determinats grups de la societat per tal de centrar l’atenció en els problemes subjacents, que poden requerir una actuació més àmplia o preventiva. La policia també ha de fomentar que altres organitzacions prenguin responsabilitats en la prevenció o intervenció ràpida en situacions que podrien ser perjudicials per a les relacions entre comunitats.

5. Distinció entre el crim organitzat i el no organitzat

Les organitzacions criminals s’organitzen a escala internacional. Les estadístiques sobre delinqüència relatives al crim organitzat s’han de separar de les dades relatives a les estadístiques sobre la delinqüència local “habitual”.

6. Múltiples usos de l’estadística

L’estadística es pot utilitzar per controlar els models de delinqüència ètnica, però també es pot utilitzar per controlar si la policia tracta les minories ètniques amb imparcialitat i igualtat. Mitjançant la supervisió del nombre d’interrogatoris i detencions dels diferents grups ètnics, la policia pot comprovar si tracta un grup amb més duresa que un altre. Amb aquesta utilització de l’estadística i garantint que tots els segments del públic reben un tracte igualitari, la policia guanya respecte i confiança de part de les comunitats ètniques minoritàries.

7. Un codi de conducta per a les denúncies de delinqüència ètnica

S’ha d’introduir un codi de conducta per a la policia, que indiqui quan són rellevants les referències a l’origen nacional o ètnic d’un convicte o un sospitós d’un crim. La policia ha de ser conscient dels possibles efectes que té fer aquestes referències en diferents contextos, com ara quan es comuniquen pels canals de ràdio.

8. Codi deontològic per als comunicats de premsa

S’ha de fomentar que les autoritats policials creïn un codi deontològic per als cap de premsa perquè evitin els estereotips en els comunicats de premsa. En alguns països, els periodistes han estat d’acord amb aquests codis deontològics.

9. Necessitat de consultar i cooperar amb les ONG

La policia ha de consultar i treballar en cooperació amb ONG i comunitats ètniques minoritàries per tal de presentar i divulgar les estadístiques ètniques de la millor manera possible. Durant aquestes consultes, la policia també hauria de buscar informació que aportés un millor coneixement de les diferències culturals i que evités la criminalització d’aquestes diferències.

10. Responsabilitat amb les observacions sobre les mesures estigmatitzadores

La policia s’ha de sentir amb la llibertat d’indicar els efectes estigmatitzadors que poden tenir certes mesures decidides o proposades pels polítics i que les ha de dur a term

CÓDIGO DE CONDUCTA PARA FUNCIONARIOS

Aprobado por Asamblea General de Naciones Unidas,
Resolucion34/169
17 de diciembre de 1979
Incorporado por el artículo 19º al texto de la Ley 12
de Procedimiento Contravencional, como
Anexo I
INTRODUCCIÓN:
La Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó el 17 de diciembre de 1979 un Código de conducta para funcionarios encargados de hacer cumplir la ley, declarando que quienes tiene esas atribuciones respetarán y protegerán la dignidad humana y mantendrán y defenderán los derechos humanos de todas las personas.
La asamblea recomendó que se considerara la posibilidad de utilizarlo en el marco de la legislación o la práctica nacionales como conjuntos de principios que han de observar los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley.
La resolución que contiene el Código de conducta (No. 34/169) declara que la naturaleza de las funciones de aplicación de la ley en defensa del orden público y la forma en que dichas funciones se ejercen tiene una repercusión directa en la calidad de vida de los individuos y de la sociedad en conjunto. La asamblea dijo que estaba consciente de que los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley llevaban a cabo sus importantes tareas concienzuda y dignamente; pero también se daba cuenta de que el ejercicio de esas tareas entrañaba posibilidades de abuso.
El Código de conducta, además de exhortar a todos los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley que defiendan los derechos humanos, entre otras cosas prohibe la tortura, declara que debe usarse la fuerza sólo cuando sea estrictamente necesario y pide la plena protección de la salud de las personas bajo su custodia.
A cada uno de los ocho artículos del Código de conducta acompaña un comentario que da información para facilitar el uso del Código dentro del marco de la legislación nacional o la práctica.
A continuación figura el texto del Código de conducta.
Artículo 1
Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley cumplirán en todo momento los deberes que les impone la ley, sirviendo a su comunidad y protegiendo a todas las personas contra actos ilegales, en consonancia con el alto grado de responsabilidad exigido a su profesión.
Comentario:
a.       La expresión “funcionarios encargados de hacer cumplir la ley” incluye a todos los agentes de la ley, ya sean nombrados o elegidos, que ejercen funciones de policía, especialmente las facultades de arresto o detención.
b.       En los países en que ejercen las funciones de policía autoridades militares, ya sean uniformadas o no, o fuerzas de seguridad del Estado, se considerará que la definición de funcionarios encargados de hacer cumplir la ley comprende a los funcionarios de esos servicios.
c.       En el servicio a la comunidad se procura incluir especialmente la prestación de servicios de asistencia a los miembros de la comunidad que, por razones personales, económicas, sociales o emergencias de otra índole, necesitan ayuda inmediata.
d.       Esta disposición obedece al propósito de abarcar no solamente a todos los actos violentos, de depredación y nocivos, sino, también toda la gama de prohibiciones previstas en la legislación penal. Se extiende, además, a la conducta de personas que no pueden incurrir en responsabilidad penal.
Artículo 2
En el desempeño de sus tareas, los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley respetarán y protegerán la dignidad humana y mantendrán y defenderán los derechos humanos de todas las personas.
Comentario:
a.       Los derechos humanos de que se trata están determinados y protegidos por el derecho nacional y el internacional. Entre los instrumentos internacionales pertinentes están la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos, la Declaración Sobre la Protección de Todas las Personas contra la Tortura y Otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o Degradantes, la Declaración de las Naciones Unidas sobre la eliminación de todas las formas de discriminación racial, la Convención Internacional sobre la Eliminación de Todas las Formas de Discriminación Racial, la Convenció Internacional sobre la Represión y el castigo del Crimen de Apartheid, la Convención para la Prevención y Sanción del Delito de Genocidio, las Reglas Mínimas para el Tratamiento de los Reclusos y la Convención de Viena sobre las relaciones consulares.
b.       En los comentarios de los distintos países sobre esta disposición deben indicarse las disposiciones regionales o nacionales que determinen y protejan estos derechos.
Artículo 3
Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley podrán usar la fuerza sólo cuando sea estrictamente necesarios y en la medida en que lo requiera el desempeño de sus tareas.
Comentario:
a.       En esta disposición se subraya que el uso de la fuerza por los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley debe ser excepcional; si bien implica que los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley pueden ser autorizados a usar la fuerza en la medida en que razonablemente sea necesaria, según las circunstancias, para la prevención de un delito, para efectuar la detención legal de delincuentes o de presuntos delincuentes o para ayudar a efectuarla, no podrá usarse la fuerza en la medida en que exceda estos límites.
b.       El derecho internacional restringe ordinariamente el uso de la fuerza por los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley, de conformidad con un principio de proporcionalidad. Debe entenderse que esos principios nacionales de proporcionalidad han de ser respetados en la interpretación de esta disposición. En ningún caso debe interpretarse que esta disposición autoriza el uso de la fuerza desproporcionado al objetivo legítimo que se ha de lograr.
c.       El uso de armas de fuego se considera una medida extrema. Deberá hacerse todo lo posible por excluir el uso de armas de fuego, especialmente contra niños. En general, no deberán emplearse armas de fuego excepto cuando un presunto delincuente ofrezca resistencia armada o ponga en peligro, de algún otro modo, la vida de otras personas y no pueda reducirse o detenerse al presunto delincuente aplicando medidas menos extremas. En todo caso en que se dispare un arma de fuego, deberá informarse inmediatamente a las autoridades competentes.
Artículo 4
Las cuestiones de carácter confidencial de que tengan conocimiento los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley se mantendrán en secreto, a menos que el cumplimiento del deber o las necesidades de la justicia exijan estrictamente lo contrario.
Comentario:
Por la naturaleza de sus funciones, los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley obtienen información que puede referirse a la vida privada de las personas o redundar en perjuicio de los intereses, especialmente la reputación, de otros. Se tendrá gran cuidado en la protección y el uso de tal información, que sólo debe revelarse en cumplimiento del deber o para atender las necesidades de la justicia. Toda revelación de tal información con otros fines es totalmente impropia.
Artículo 5
Ningún funcionario encargado de hacer cumplir la ley podrá infligir, instigar o tolerar ningún acto de tortura u otros tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes, ni invocar la orden de un superior o circunstancias especiales, como estado de guerra o amenaza de guerra, amenaza a la seguridad nacional, inestabilidad política interna o cualquier otra emergencia pública como justificación de la tortura u otros tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes.
Comentario:
a.       Esta prohibición dimana de la Declaración sobre la Protección de todas las Personas contra la Tortura y otros Tratos o Penas Crueles, Inhumanos o degradantes, aprobado por la Asamblea General, y en la que se estipula que:
“Todo acto de esta naturaleza constituye una ofensa a la dignidad humana y será condenado como violación de los propósitos de la Carta de las Naciones Unidas y de los derechos humanos y libertades fundamentales proclamados en la declaración Universal de Derechos Humanos y otros instrumentos internacionales de derechos humanos.”
b.       En la declaración se define la tortura de la siguiente manera:
“…se entenderá por tortura todo acto por el cual un funcionario público, u otra persona a instigación suya, inflija intencionalmente a una persona penas o sufrimientos graves, ya sean físicos o mentales, con el fin de obtener de ella o de un tercero información o una confesión, de castigarla por u hecho que haya cometido, o de intimidar a esa persona o a otras. No se considerarán torturas las penas o sufrimientos que sean consecuencia únicamente de la privación legítima de la libertad, o sean inherentes o incidentales a ésta, en la medida que estén en consonancia con las Reglas Mínimas para el Tratamiento de los Reclusos.”
c.       El término “tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes” no ha sido definido por la Asamblea General, pero deberá interpretarse que extiende la protección más amplia posible contra todo abuso, sea físico o mental.
Artículo 6
Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley asegurarán la plena protección de la salud de la personas bajo su custodia y, en particular, tomarán medidas inmediatas para proporcionar atención médica cuando se precise.
Comentario:
a.       La “atención médica”, que se refiere a los servicios que presta cualquier tipo de personal médico, incluidos los médicos en ejercicio inscritos en el colegio respectivo y el personal paramédico, se proporcionará cuando se necesite o se solicite.
b.       Si bien es probable que le personal médico esté adscrito a los órganos de cumplimiento de la ley, los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley deben tener en cuenta la opinión de ese personal cuando recomiende que se de a la persona en custodia el tratamiento apropiado por medio de personal médico no adscrito a los órganos de cumplimiento de la ley o en consulta con él.
Artículo 7
Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley no cometerán ningún acto de corrupción. También se opondrán rigurosamente a todos los actos de esta índole y los combatirán.
Comentario:
a.       Cualquier acto de corrupción, lo mismo que cualquier otro abuso de autoridad, es incompatible con la profesión de funcionario encargado de hacer cumplir la ley. Debe aplicarse la ley con todo rigor a aquel funcionario encargado de hacerla cumplir que cometa un acto de corrupción, ya que los gobiernos no pueden pretender hacer cumplir la ley a sus ciudadanos si no puede, o no quieren, aplicarla contra sus propios agentes y en sus propios organismos.
b.       Si bien la definición de corrupción deberá estar sujeta al derecho nacional, debe entenderse que abarca tanto la comisión u omisión de un acto por parte del responsable, en el desempeño de sus funciones o con motivo de éstas, en virtud de dádivas, promesas o estímulos ilegítimos, exigidos o aceptados, como la recepción indebida de éstos, una vez realizado u omitido el acto.
c.       Debe entenderse que la expresión “acto de corrupción” anteriormente mencionada abarca la tentativa de corrupción.
Artículo 8
Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley respetarán la ley y el presente Código. También harán cuanto esté a su alcance por impedir toda violación de ellos y por oponerse vigorosamente a tal violación
Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley que tengan motivos para creer que se ha producido o va a producirse una violación del presente Código informarán de la cuestión a sus superiores y, si fuese necesario, a cualquier otra autoridad u organismo apropiado que tenga atribuciones de control o correctivas.
Comentario:
a.       El presente código se aplicará en todos los casos en que se haya incorporado a al legislación o la práctica nacional. Si la legislación o la práctica contiene disposiciones más estrictas que las del presente código, se aplicarán esas disposiciones más estrictas.
b.       El artículo tiene por objeto mantener el equilibrio entre la necesidad de que haya disciplina interna en el organismo del que dependa principalmente la seguridad pública, por una parte, y la de hacer frente a las violaciones de los derechos humanos básicos, por otra. Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley informarán de las violaciones a sus superiores inmediatos y sólo adoptarán otras medidas legítimas sin respetar la escala jerárquica si no se dispone de otras posibilidades de rectificación o si éstas no son eficaces. Se entiende que no se aplicarán sanciones administrativas ni de otro tipo a los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley por haber informado de que haya ocurrido o vaya a ocurrir una violación del presente Código.
a.       El término “autoridad u organismo apropiado que tenga atribuciones de control o correctivas” se refieren a toda autoridad o todo organismo existente con arreglo a la ley nacional, ya forme parte del órgano de ejecución de la ley o sea ajeno a él, que tenga facultades estatutarias, consuetudinarias o de otra índole para examinar reclamaciones y denuncias de violaciones dentro del ámbito del presente código.
b.       En algunos países, puede considerarse que los medios de información cumplen funciones de control análogas a las descritas en el párrafo c) supra. En consecuencia, podría estar justificado que los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley, como último recurso y con arreglo a las leyes y costumbres de su país y a las disposiciones del artículo 4 del presente Código, señalaran las violaciones a la atención de la opinión pública a través de los medios de información.
c.       Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley que observen las disposiciones del presente Código merecen el respeto, el apoyo total y la colaboración de la comunidad y del organismo de ejecución de la ley en que prestan sus servicios, así como de los demás funcionarios encargados de hacer cumplir la ley.